Informació per a la ruta per TARRACO

El Pretori, que va ser reaprofitat en èpoques posteriors com a castell o com a caserna militar, encara formaria part de la plaça. Les torres del Pretori i la de l’Antiga Audiència (on es trobava la maqueta) són dos grans estructures de caixes d’escales monumentals, de les quals de la comunicació interna no hi queda res.

Aquestes permetien l’accés, a través de diferents grades i arcs, als diferents nivells de circulació: el primer seria la plaça, que estaria una mica més elevat que en l’actualitat, ja que es trobaria quan els carreus inferiors de la Torre s’acaben  (una torre, veiem la del Pretori, amb pilastres adossades al mur); el segon nivell seria un amb un porticat envoltat de pilastres i amb una columnata que serviria per sustentar aquest pòrtic; i el tercer, un de superior que s’obria quan s’acabaven les pilastres, amb criptopòrtics interiors, seria per una alçada superior necessària. Aquestes torres permetrien l’accés segons on es volia accedir.

La banda que connecta el mur del circ que no tenia pòrtics separava les zones de la plaça central obertes per al passeig: al primer porticat més o menys s’hi realitzaven les accions de l’administració provincial, s’hi trobarien la cúria i el tribunal i es recaudarien els impostos.
Zona passeig també, però llocs funcions; superior, en principi, seria mur continu, amb finestres per tal d’il•luminar-ho.
Al podi de 5m, s’aprofitava per clavar-hi comunicacions, llistes dels tributs que s’havien decidit a l’administració, és a dir, resolucions en moments determinats. No respon diferència classes.

1. CIRC
Dels edificis d’espectacles, hi trobem el circ i l’amfiteatre, ja que del teatre se n’ha conservat menys cosa.
S’hi ha realitzat una intervenció arqueològica de forma més o menys recent.
Al circ, s’hi realitzaven espectacles, que eren dels elements principals de l’Imperi, de forma diària i la majoria eren gratuïts per a la població, ja que eren pagats pels càrrecs importants per tal de poder ser reelegits. El de TGN en relació a la resta dels de l’Imperi presenta dues peculiaritats: és més petit que la resta, ja que els altres edificis –circs- estarien en espais oberts, mentre que en aquest cas ocupa l’espai que queda dins del límit de les muralles (sobretot és més curt en quant a la llargada); d’altra banda, també és curiós i diferent el sistema d’accés a la grada.
* Es veu la secció completa de la grada, que estava separada de l’arena mitjançant un podi, fins la part superior que es troba a nivell de circulació del carrer. S’ha documentat en bona part el visori, que era la plataforma que coronava la grada (concretament la última) amb les escales, per accedir al nivell del carrer. Els espectadors sortien per allí segons la ubicació pertinent a la qual havien d’anar. Per tant, es tractava d’un lloc de circulació.

Aquesta plataforma és llisa, ja construïda en un pendent molt lleu, el necessari, per tal de poder desaiguar en cas de pluja per tal que l’aigua no caigués per les grades, sinó que anés a parar a una sèrie de pous que hi havia sota de l’edifici cap a fora de la ciutat.
En un punt de la grada s’hi ha conservat 4 carreus in situ, amb una marca en positiu a la grada, que serien seients de la grada. De la resta, molts van servir per tal de poder construir monuments posteriors. Es sap que són originals de l’època perquè tenien marques en negatiu a la pedra per poder moure’ls correctament i també s’aprecia quina cara era la que tocava a la fonamentació i quina era per ser vista. La part del seient tapada pel seient superior es troba llisa, mentre que pròpiament als seients s’aprecia el desgast de la pedra pel desgast de la intempèrie.

També hi ha una marca en negatiu sobre el visori de grans dimensions, que per la seva posició seria com una mena de tribuna per les autoritats o un templet decoratiu, ja que és un punt al centre de la pista. Al mig de la pista, hi havia una barrera central, que era el punt per on giraven per les bandes i era el punt on hi podien haver més accidents entre els que participaven, ja fossin quadrigues o bigues. La marca era allí, en un dels punts de gir. Cal destacar que els romans eren més “quadrats”, perfeccionistes a l’hora de construir els seus edificis.

Hi tenim la secció completa de la grada, separades de la part de la pista: en primer lloc, 3 grades inferior; a continuació, un primer passadís de circulació, amb una separació realitzada amb l’ajuda d’un mur; seguidament, 5 grades superiors, per a la gent “normal”, que s’acabaven amb el visori pla. En total, hi havia 8 grades.

Zona pretori (dins): És a l’interior del Gran Complex Provincial. La Volta Llarga és la part que hi ha sota del circ. Per poder construir el Gran Complex Provincial, el terreny no era pla, però sí que hi havia una pendent. Llavors, hi havia 3 opcions per anivellar les places: 1) retallar la roca, fet que era una bestiesa, però els romans tenien suficients esclaus per tal de poder portar-ho a terme; 2) Re-omplir-ho per tal de crear una superfície plana, que també era una bestiesa; 3) Realitzar una construcció d’una sèrie de voltes internes, que no fossin d’ús per qui accedeix al Gran Complex, sinó que la seva funció seria de servei per damunt poder construir-hi pla. Així és va crear un sistema de voltes subterrànies i de crimptopòrtics de diferents nivells per aconseguir certes inclinacions o, en altres casos, un terreny pla.

Fins aquell moment, aquesta solució no era tan freqüent o no s’havia aconseguit, ja que en aquest cas van construir en distàncies més àmplies, fet que només era possible si es controlava aquesta tècnica. En el cas de les voltes de circulació o de serves, per les quals el públic hi accedia per arribar als espectacles o a la plaça, tenien un acabat ben fet en tots els casos (menys en la part superior, on es va deixar el formigó). D’altra banda, en quant al tractament de les voltes per les quals no hi passava el sector públic, però sí els operaris, o que només eren de suport, ja no es molestaven en fer un acabat ben fet per aquestes voltes.

La volta llarga (potser a l’altra banda del circ n’hi hauria una de similar) és una estructura ja precedent: quan s’ho plantegen, ja estava feta, possiblement servia com a magatzem (carreus ≈mur). No està clar a què corresponia, però sí que ho van aprofitar i n’afegeixen sinó fetes, unes de més petites –de voltes- perpendiculars per construir les grades del circ en la inclinació necessària. Al fons, hi ha una gran claveguera vertical, que és el que anava a buscar la inclinació del visori. Connectava amb un pou on hi anava a parar l’aigua de la pluja o la de les piscines. Baixen en vertical sota l’arena del circ un cop assolit el nivell i més tard, sota l’arena, en un pendent més suau cap a la claveguera, que podia portar cap a la mar o a fora de la ciutat.

El circ tenia una particularitat, a part de les seves dimensions més reduïdes: el sistema d’accés a la grada, sobretot en el cas de la septentrional. La zona del circ quedaria a tocar del mur de la plaça septentrional, per on no hi hauria accés, per ser la fi del mur. Llavors, s’havia d’accedir des de la façana principal. Per això, els que havien d’anar fins allà, un sistema ara arribar abans, travessar l’arena pel mig i anar fins al podi, on hi havia una sèrie de portes obertes abans de l’inici de l’espectacle. Les portes dividirien 2 passadissos laterals i al final d’aquests hi s’hi trobarien unes escales, de les quals tenim l’impremta, que permetrien pujar al primer nivell de les escales i d’aquesta manera, ocupar el seient pertinent en cada cas.

Exterior circ (però dins): L’estructura de la volta acaba on hi havia la muralla i per això l’edifici del circ era més curt. Per la porta triomfal del circ sortia el guanyador de la cursa, que estava oberta a la muralla (seria una porta monumental). Es veu la continuació de la volta i a diferència de les de pas, 2 opus, es veuen encara els sistemes constructius.

Façana: Al fons, hi ha 3 arcs monumentals. La Via Augusta entrava i passaria per davant del circ, per on ara hi ha la Rambla Vella i la façana del circ donaria pas a una de les principals vies d’accés de la ciutat. S’han conservat només 3 arcs, però en total n’hi havia 56 d’època romana. Això es gràcies a què en l’època medieval, la ciutat va quedar reclosa a la zona del Gran Complex Provincial en un primer moment, mentre que al segle XIV s’amplia per construir-ne una de més petita, coneguda com la “muralleta” i la façana del circ, concretament els arcs, es veu aprofitada. Es va posar per davant una paret frontal i ho van reomplir (d’aquesta manera, va quedar tapiada) i gràcies a això s’ha conservat en part (si no hagués estat així, no quedarien els 3 arcs).

La Torre de les Monges és d’època posterior i sota la porta hi hauria un doble arc amb carril per entrar i un per sortir.
Part de dalt: Es tracta de la capçalera del circ. El circ era un edifici allargat des d’aquest punt, en una part corba allargada, fins l’ajuntament (damunt l’arena de del circ). Sota de l’ajuntament, hi havia on es preparaven els equips abans de les curses –carceres-, com en el cas de la Fórmula 1. Els diferents equips estaven representats per colors i tenien seguidors que els animaven i que, fins i tot, arribaven a apostar grans quantitats de diners per aquests. En el cas de Tarraco, dels aurigues més famosos i coneguts per les victòries que va arribar a acumular hi hauria Eutiques. Alguns d’aquests podien arribar a ser lliures si aconseguien moltes victòries.

La cursa consistia en donar 7 voltes al voltant de l’espina i el primer que ho aconseguia, era el guanyador. A la banda de les carceres, hi havia una petita tribuna on s’asseia aquell que ho pagava, com també passava en l’amfiteatre (solien ser polítics en busca d’obtenir preponderància), per tal de commemorar alguna victòria de l’exèrcit roma o alguna efemèride. A la banda nord hi havia això i a la central, el polminar del circ que el comunicava amb la plaça de representació a través d’una sèrie d’escales. A la grada contrària, hi havia la tribuna dels jutges, que eren els encarregats de controlar el funcionament de la cursa.

Les cases de la Plaça de la Font estan fonamentades sobre les voltes i les grades de construcció romana i per això totes són estretes i altes.
El circ era un dels edificis d’espectacles i el 2n en ordre d’importància, ja que el que en tenia més era l’amfiteatre, que tenia més acceptació dins de la societat, mentre que el tercer era el teatre. Amb el temps, quan la ciutat va retrocedir, es va complimentar el mur i la gent va haver de viure on abans hi havia l’arena del circ. Les 3 primeres escales que condueixen a la part superior són de l’època i fins i tot la primera té marques de les portes que hi havia.  

2. AMFITEATRE
Era l’edifici d’espectacles per excel•lència, ja que els esdeveniments que s’hi realitzaven implicaven sang i sofriment aliè, que tant en la societat romana com en d’altres d’antigues es valorava molt. L’amfiteatre de Tarragona es construeix més tard que la resta dels edificis d’època imperial, concretament a principis de segle II. Es sap que aquest edifici el va finançar un dels flamens provincials de la ciutat, però la inscripció honorifica que hi hauria a l’amfiteatre es trencà just en el lloc on informaria del nom del personatge en qüestió, per tant no sabem qui era en realitat.
Està ubicat fora de la muralla, però proper a la Via Augusta, en un lloc que per la seva proximitat a la via, era aprofitat per construir-hi zones funeràries. Quan es van plantejar de col•locar i edificar l’amfiteatre en la zona en la qual es troba avui en dia, es van carregar les necròpolis rudimentàries prèvies que s’hi trobaven.

L’amfiteatre, tal com el veiem avui en dia, no és l’original, perquè a finals del segle XIX-principis del segle XX havia quedat destruït en part perquè s’havia usat com a zona de caserna militar i també una part de la façana va quedar afectada per la via ferroviària, per tant es va portar a terme una reconstrucció. És a dir, el d’ara no és l’original, però és fidedigne per les característiques que tindria aquest monument. A nivell català, en quant a amfiteatres, només els d’Empúries i Tarragona es conserven tan bé.

En quant a les grades, es van construir seguint la pròpia pendent del terreny, però la forma d’aquestes es troba bastant deteriorada en l’actualitat. Hi ha una part que es va aprofitar la roca i es va picar d’allí per construir-hi; d’altra banda, en la resta es va haver de fer de nou i, com també es va realitzar en el cas del circ, es van construir voltes per poder fer la superfície i també la inclinació de la graderia. També es van crear els punts de comunicació com “caixes”, que es van reomplertes de formigó que servien per aguantar les dues parts de l’estructura.

En quant a l’amfiteatre, presenta una forma el•líptica i està compost per varies parts. S’hi veu una església-basílica al mig de l’edificació de culte visigòtic i posteriorment romànic (per tant d’època medieval i, per tant, no presenta una relació amb l’amfiteatre). La grada està separada per diferents nivells segons la condició social de la població: l’accés més proper a l’espectacle estava reservat als dirigents i el sector de la població més important. Seguidament, per separar, s’hi troba un mur –praequitium-, que també tenia la funció de circulació. Concretament, l’estructura de les grades presenta tres nivells diferents per dividir la gent segons els seus recursos econòmics: la del mig és la “media cavea”, en la qual s’hi asseien les persones amb recursos econòmics no tan elevats. D’altra banda, la menys important era la superior, on havien de situar-se les classes més pobres, els esclaus i les dones, que presentaven i/o no tenien consideració. En molts amfiteatres, a la part superior s’hi ha trobat encaixos que servien per col•locar “una mena de toldos” per tal de protegir de la llum solar directa als espectadors. El més probable és que el de Tarragona també en tingués.

La grada estava separada de l’arena per un podi més elevat que el d’altres monuments i en aquest s’hi col•locaven grans ortoestrats de pedra verticals coronats per una decoració a la part superior, com també cornises i també forats als pals de fusta que servien per aguantar una xarxa de seguretat i protecció per a la població, ja que en aquests espectacles es volia garantir la seguretat dels espectadors, ja que implicaven perills i riscos. El fet que hi hagés un podi més elevat servia perquè el públic tingués una visió millor i una millor perspectiva.

En la pista, l’arena, es portava a terme diferents temàtiques d’espectacles: lluita de gladiadors, de feres, de persones i feres i en un cert moment es va arribar a portar a terme allí els càstigs i execucions publiques. També en altres amfiteatres, però que no s’ha documentat al de Tarragona, a la mateixa arena amb piscina on s’hi portaven a terme combats navals amb reconstruccions de vaixells, que simulaven batalles dels romans amb els seus enemics. A la pista tenim l’arena, al mig dues fosses: una més llarga i una de més curta, que estan cobertes de fusta per tal de no veure’s. A la part inferior hi havia les feres, els gladiadors, (és a dir, els veritables protagonistes) mentre esperaven el seu torn i el personal de manteniment. A més, aquestes foses estaven preparades per tal que en un punt concret, a través d’un sistema de politges i contrapesos, hi poguessin aparèixer els gladiadors o les feres. La fossa més curta, que presenta una passarel•la igualment curta, presenta una pintura mural de la deessa dels caçadors i també la protectora dels gladiadors. Era com un petit santuari per ells, per tal que tinguessin un lloc per tal de poder fer les pregàries que els permetessin sobreviure.

Les fosses, encara que això no s’ha conservat, estaven comunicades per un túnel subterrani que connectava amb la platja del Miracle, que servia per tal de transportar des de la platja, ja que es portaven amb vaixell fins allí i se’ls descarregava, fins allí –com en el cas dels animals, ja que molts eren exòtics-. Això servia per tal de no posar-los mai en contacte amb els espectadors per tal de no posar en perill la integritat física.
Al costat curt de l’edifici hi ha dues tribunes per a la gent important: en primer lloc, la que dona al mar, estava formada íntegrament per personatges masculins, on s’hi ubicaven les autoritats principals de la colònia i la província; mentre que, en segon lloc, i davant d’aquesta, a l’altra part de l’edifici, s’hi col•locava aquell personatge que havia pagat els jocs, acompanyat de les dones dels personatges masculins.
Hi havia la porta triumfalis, que es per on sortien els que guanyaven els honors de la victòria, mentre que l’altra, en l’altre extrem, però que ara es troba tapada per la basílica, era la leutinensis, que era per on sortien els que morien en els diferents combats.

En quant a la capacitat del recinte, segons els últims estudis dels carreus que presentaven marques que indicaven els diferents seients (fins i tot, en la part inferior, n’hi havia alguns de nominals) i per l’extensió de l’edifici, hi entrarien unes 12-14.000 persones, mentre que en el cas del circ, la capacitat seria un pel superior (com a molt unes 20.000 o una mica més).

La basílica visigòtica, juntament amb l’església romànica, forma part del circ perquè en aquesta zona el 259 es va matar el bisbe amb els diaques a l’arena del circ durant el període de persecució i atacs envers el cristianisme i, amb això, es convertí en un punt de peregrinació per als fidels.
Per fer aquesta construcció, reaprofiten bona part dels carreus, i conseqüentment, bona part de l’amfiteatre. Es porta a terme una reconstrucció durant el període de l’emperador Heliogàbal, el qual va tenir un regnat curt en un moment conflictiu, ja que tenia unes creences vinculades al món oriental que no eren acceptades en la societat romana. Hi havia també una zona honorifica al voltant del podi amb una inscripció de les més llargues que es van construir a l’Imperi. Quan es va acabar el mandat d’Heliogàbal, es va destruir a partir de repicar-la per tal d’esborrar la memòria dels seus actes. De 160-170 lletres que va poder tenir, més de 100 aproximadament havien sigut esborrades.